La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis. No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat (tradicionalment oliveres) el seu fons de terra rossa. La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1.100-1.200 m. Més amunt hi ha matollar xeroacàntic, format en gran part per vegetals endèmics, i prat sabanoide de càrritx. Alguns petits claps de boix baleàric i d’arbres i arbust de fullatge caduc es conserven en racons molt ombrejats.
L’any 1958 s’instal·là al cim de la muntanya, prop de la possessió se Son Torrella, una base de telecomunicacions de l’exèrcit dels EUA, en el marc del primer conveni de cooperació entre Espanya i els Estats Units, signat el 1953. També es feu una carretera fins a la porta de la base. El 1977 la unitat que hi estava destinada passà a anomenar-se Esquadró de Vigilància Aèria número 7 (EVA 7), depenent de l’exèrcit espanyol. La presència de la base militar feu que es restringís l’accés a la muntanya, on tan sols es podia accedir amb autorització, i el puig Major es convertí en un blanc de protestes antimilitaristes.