Després de cursar psicologia a la Universitat de Belgrad, estudià realització a l’Acadèmia de Ràdio, Televisió i Cinematografia d’aquesta ciutat, i els anys cinquanta s’inicià en el cinema dirigint documentals. Des del seu primer llargmetratge de ficció, Čovek nije tica (‘L’home no és un ocell’, 1965), el seu cinema es destacà per una combinació de crítica política i càrrega eròtica que li ocasionà problemes amb les autoritats. Després de Ljubavni slučaj ili tragedija službenice PTT (‘La tragèdia d’una treballadora de correus’, 1965), es veié forçat a l’exili després de rodar W.R.-Misterije organizma (‘W.R.: Els misteris de l’organisme’, 1970-71, film premiat al Festival de Berlín), i no tornà a Iugoslàvia fins el 1988. Durant aquests anys realitzà Sweet Movie (1973) a França, Montenegro (1981) a Suècia i The Coca-Cola Kid (1985) a Austràlia. En tornar a Iugoslàvia rodà Manifesto (1988) amb capital nord-americà. Els seus darrers films foren Gorilla Bathes at Noon (1993), Rupa u duši (‘Un forat a l’ànima’, 1994) i un fragment del film col·lectiu Danske piger viser alt (‘Les noies daneses ho ensenyen tot’, 1996). També impartí cursos de cinema a la Universitat de Califòrnia.