Károly Makk

(Berettyóújfalu, Hajdú-Bihar, 22 de desembre de 1925 — Budapest, 30 d’agost de 2017)

Director cinematogràfic hongarès.

Professor, des del 1951, de l’escola de cinematografia de Budapest. El seu art es desplegà amb Ház a sziklák alatt (‘Casa al peu de les roques’, 1958) i Megszállottak (‘Els obsessionats’, 1961). Entre els directors de cinema hongaresos de la postguerra fou el primer a adoptar el llenguatge fílmic modern amb Elveszett paradicsom (‘El paradís perdut’, 1962), Az utolsó előtti ember (‘El penúltim home’, 1963), Olelkezo tekintetek (‘Una altra manera’, 1982), etc. El seu film Szerelem (‘Amor’, 1971), rodat a base de contes de Tibor Déry, representa una fita en la història del cinema hongarès i guanyà el Gran Premi del Jurat del Festival de Canes. Posteriorment dirigí Egymásra nézve (‘Mirant-se l’una a l’altra’, 1982, premi FIPRESCI del Festival de Canes), Lily in Love (1985), Az utolsó kézirat (‘L’últim manuscrit’, 1987), Magyar rekviem (‘Rèquiem hongarès’, 1991), Eine Mutter kämpft um ihren Sohn (‘Una mare lluita pel seu fill’, 1994), A Vörös bestia (‘La bèstia vermella’, 1995), The Gambler (1997), basat en la novel·la de Dostojevskij, Rejtélyes viszonyok (‘Misterioses circumstàncies’, 2002), Egy hét Pesten és Budán (‘Una setmana a Pest i Buda’, 2003) i Így, ahogy vagytok (‘Tal com ets’, 2010). Dirigí també sèries de televisió i des del 2011 presidí l’acadèmia de literatura i arts Széchenyi.