S’estén des de Goa fins al cap Comorin, pels estats de Karnataka i Keraḷa. Regió calorosa i humida, poblada de cocoters, és la primera a rebre el monsó, al començament de juny. Les activitats principals són la pesca i el conreu d’espècies, amb motiu de l’abundància de les quals fou la primera regió sota influència europea. Hi ha ciutats importants, com Mangalore, Kozhikode (Calicut), Trivandrum i Cochin, ports actius que exporten arròs, copra, cautxú, fusta, cafè i te.
Una tradició, que es remunta als segles III-IV, pretén que l’apòstol Tomàs evangelitzà aquesta regió. Des de mitjan segle IV hi arribà un grup de cristians, procedents segurament de Mesopotàmia, escapats de la persecució de Sapor II. Així, l’església establerta a Malabar depengué de l’església siríaca oriental, nestoriana. Amb motiu de la dominació portuguesa, al segle XVI, fou feta passar al catolicisme i fou profundament llatinitzada (sínode de Diamper, 1599). Poc temps després, un grup important cercà l’obediència del patriarca jacobita d’Antioquia i n’adoptà la tradició cultural. Així nasqué l’Església jacobita de l’Índia, al costat dels cristians anomenats malabars, d’obediència romana i de tradició litúrgica siríaca oriental.