Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat. Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç. Els anys trenta fou membre de la Dreta Regional Valenciana, però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil Espanyola juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el qual arribà a ocupar el grau de tinent provisional auxiliar de l’estat major. El 1939, disconforme amb els dictats de la Falange, abandonà l’exèrcit. Posteriorment, reprengué l’advocacia i se situà com un dels personatges més influents de la ciutat de València, i s’acostà a l’oposició democràtica de centre, enfrontant-se també al règim, com quan l’any 1958 promogué i participà en una protesta des del diari Las Provincias i l’alcaldia de València contra la inhibició del govern espanyol davant les destrosses causades per les inundacions a la ciutat aquest any. President de l’Ateneu Mercantil de València (1955), dóna impuls a aquesta institució, a la qual dotà d’una directiva plural i hi difongué el moviment europeista. Fou també president de la Societat Econòmica d’Amics del País, i a través d’aquesta fou bàsica la seva contribució a projectes com el Pla Sud de la ciutat o la fundació del borsí i, més tard de la Borsa de València (1981). Fou també president del Consell per al Foment de la Llengua i Cultura Valenciana, destacat dirigent d’Unió Democràtica del País Valencià i president de la Fundació Ausiàs Marc i de la junta de fundadors del Diario de Valencia (1980). Retirat de la vida pública a llarg dels anys vuitanta, el 2000 fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Ciutat de València.