El keita Sunjata n'assentà (~1230) les bases de l’organització econòmica (bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara) i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns. En temps de Gongo Mūsà (1312-17), amb les annexions de Songhai (1325), Tombouctou (1336) i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor. Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca (~1325) i construí mesquites de tipus andalusí, sobretot a Niani i a Gogo, capital songhai, i mantingué relacions comercials i diplomàtiques amb el Magrib i Egipte. Sota Sulemanu (1341-60), ibn Baṭṭuṭa visità el país, la decadència del qual s’accelerà a partir del s. XV: Songhai es féu independent (~1400), i acabà annexant-se a les comarques del nord en la guerra de 1501-15. El regne de Mali desaparegué a la darreria del s. XVII.