Malla

Caseria de Malla, on destaca l’església parroquial de Sant Vicenç

© Fototeca.cat

Municipi d’Osona.

Situació i presentació

Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic. Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola.

El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu. Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar (644 m), sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat (644 m) i el serrat del Vilar (820 m), al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al sector oriental del terme. Geomorfològicament hom pot considerar que les terres es formaren durant el període terciari. Drenen el terme, de SW a N, les aigües del torrent de Sant Jaume al qual vessa per la dreta la riera de la Baga i el tram final de la riera de Múnter, prop del límit amb Tona, la qual desguassa al riu de Tona, que forma límit natural amb Taradell i desemboca al Gurri, dins el mateix terme de Malla. Biogeogràficament les terres del terme de Malla pertanyen a la vegetació eurosiberiana, i potencialment hi apareixeria un bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum).

El terme comprèn la caseria de Malla, cap de municipi, i l’enclavament dit de Torrellebreta o antiga quadra de Miramberc, que li fou unit el 1840.

El terme és travessat de S a N per la C-17 de Barcelona a Ripoll; n’és famosa la recta de Malla, que des del coll de Malla mostra al vianant una dilatada visió de la ciutat de Vic. Prop de l’extrem meridional hi ha la cruïlla de carreteres que, per la banda W, porten a Manresa i, per la banda E, a Taradell.

La població i l’economia

Les primeres dades de població (mallencs) censal es remunten al 1626, quan el terme tenia 134 persones, que el 1748 havien baixat a 109. Al llarg de tot el segle XVIII, es donà un creixement lent però continuat, que fou la base principal de l’impuls demogràfic. La segona meitat del segle XX, després de registrar-se en el primer cens modern una població superior als 400 h, cal datar-la com una etapa d’estabilitat. Les dècades anteriors a la guerra civil de 1936-39 portaren novament la prosperitat demogràfica a Malla, però en acabar-se el conflicte bèl·lic, el procés de davallament fou cada vegada més pronunciat, sobretot durant la crisi de la dècada de 1970. Els anys posteriors, durant la dècada del 1990 i els primers anys del segle XXI, la població s’estabilitzà. Així, el 1991 hi havia 247 h, 239 h el 2001 i 258 h el 2005.

Quant a l’economia, les activitats de tipus primari tenen una importància destacable dins el conjunt econòmic del terme. Els principals conreus són els cereals (blat, ordi) i el farratge; també cal esmentar el conreu de patates D’altra banda, dins el sector ramader té una major incidència la cria de bestiar porcí i boví.

La caseria de Malla

La caseria de Malla és al peu del puig del Clascar, a 580 m d’altitud. Format per un grup de masos disseminats, destaca l’església parroquial de Sant Vicenç de Malla.

Església de Sant Vicenç de Malla

© C.I.C - Moià

L’església parroquial de Sant Vicenç de Malla, situada al vessant oriental del puig del Clascar, és un edifici de planta basilical construït al segle XI i reconstruït cap al 1078. Durant els segles XII i XIII hi hagué al voltant de l’església una sagrera o petit nucli de cases i de graners adossats, que van desaparèixer totalment amb el despoblament produït per la Pesta Negra. L’edifici romànic de tres naus fou transformat amb dos grans arcs, i hom obrí als seus murs diverses capelles per tal d’encabir-hi altars laterals. La mutilació més important es produí al principi del segle XX, quan hom invertí l’orientació de l’església suprimint l’absis principal i obrint una porta d’entrada en aquest lloc. Tot i això, la portalada romànica del segle XII es conserva al Museu Episcopal de Vic. Procedents també de l’església parroquial de Sant Vicenç de Malla, el Museu Episcopal de Vic conserva un suport d’ara d’altar, de tosca factura i en forma de columna completa, i dos fragments de pintura mural que decoraven l’interior del temple, un que representa la figura de Crist en Majestat inscrita en l’ametlla mística i que devia decorar la conca absidal de la nau de migjorn i un segon de decoració força fragmentada que devia decorar el sector més pròxim a l’absis central.

El castell de Malla, del qual avui queden poques restes, s’aixecava en un apèndix del sector ponentí del puig de Malla o del Clascar, al migjorn de Vic. Aquest castell defensava un terme que pràcticament coincideix amb l’actual municipi de Malla, si bé el nom primitiu del castell fou el d’Orsal, Orsalinato, Ursal o Ursalinato, substituït a mitjan segle XI pel de Malla.

Finalment, cal destacar el Museu de Malla, situat a l’església parroquial, on exposen objectes litúrgics, objectes de ceràmica i notables restes arqueològiques. Entre les peces més interessants trobem un monument funerari ibèric que data dels segles IV-III aC.

Pel que fa al folklore, el diumenge pròxim al dia 22 de gener se celebra la festa major de Sant Vicenç i el 15 de maig té lloc la festa dels Pagesos, en honor a sant Isidre.

Altres indrets del terme

Tot i formar part del municipi de Malla des del 1840, l’enclavament de Torrellebreta es troba entre les demarcacions municipals de Balenyà, Tona, Seva i Taradell. És travessat de N a S pel primitiu camí ral de Vic a Barcelona. El seu nom antic és el de quadra de Torrellebreta, derivat d’aquest important mas, conegut el 976 amb el nom de Torre de Probes i, des del segle XIX, amb el de Turre laberta olabreta, cosa que fa sospitar que podria derivar d’un Turris liberta o torre lliure. Als segles XVI-XIX se la conegué, en canvi, per quadra de Miramberc. Era de domini reial i, des del segle XV, formà part de les Quadres Unides d’Osona, regides per un sol batlle. Recuperà l’autonomia vers el 1770 i la perdé definitivament el 1840.

Entre els masos es destaquen els de Torrellebreta i el del Feu. Aquest darrer es troba a la línia divisòria amb Balenyà i ha estat renovat amb una torre i un gran casal que inclou l’antic mas. El mas de Torrellebreta comprèn un conjunt d’edificacions construïdes des del segle XVII amb una torre recent que hi dona accés. Les dependències del mas, algunes renovades amb un marcat estil pairal. El mas conserva també vella documentació pròpia des del 976, restes prehistòriques i arqueològiques dels voltants, una interessant biblioteca i mobles i ornamentació que el converteixen en un veritable museu de la masia vigatana i catalana.

Arreu del municipi es troben masies, sovint d’una gran tradició històrica, algunes de les quals foren ampliades o renovades entre els segles XIX i XX. Entre les masies més antigues poden citar-se la de la Font, les Vinyes, el Masferrer, l’Home, els Folcs, el Vilar, Prat-de-saba, el Serrà, Paracolls, el Ricard, l’Albanell, la Cirera, el Bolló, la Roca, el Palaí i Muntell. L’aspecte arquitectònic d’aquestes masies correspon al que domina a la Plana. Essencialment són edificis rectangulars. Les masies que s’ampliaren amb galeries i jardins, com les Vinyes, la Font, el Vilar, el Ricard, la millor masia de tipus isabelí de la comarca, i la de l’Albanell, on predomina el gust modernista. La història d’aquestes masies pot seguir-se des dels segles XIII i XIV.

Per la seva situació i pel fet que el municipi era travessat per l’antic camí ral medieval de Vic a Tona, fou remarcable l’Hostal Nou, que s’incendià i fou renovat al principi del segle XX, i l’Hostalet del Bolló, on fou pres el bandoler Serraller, segons una cançó popular recollida i publicada en el “Butlletí del Centre Excursionista de Vic” l’any 1921.

La història

El centre històric del terme es troba entorn del puig de Malla o del Clascar, de característiques semblants al del castell de Tona, que té, al vessant de llevant, l’església parroquial de Sant Vicenç de Malla i, a l’altre extrem, un petit puig annex, anomenat popularment el Castelló, on s’endevinen els fonaments de l’antic castell d’Orsal o de Malla. El castell d’Orsal o Ursalità consta des del 918. Inicialment (del 962 al 1044) pertanyé als vescomtes de Girona Guiniguís Mascaró i la seva muller Jerosòlima, i a llur fill Sunifred i la seva muller, Adelaida. En morir aquesta, va llegar el castell meitat per meitat a l’església de Vic i al monestir de Ripoll, però més tard Ermengol Guillem d’Oló, nebot d’Adelaida, en reclamà la propietat, fet que originà un plet, i la propietat passà finalment als comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per compra, el 1067. Al principi del segle XII el rei l’infeudà a la casa de Montcada, i més tard, als segles XIV i XV, fou cedit als Cabrera, a Roger de Malla i als seus descendents, fins que els súbdits de Malla es redimiren i des del 1419 passaren a formar part de la ciutat de Vic en qualitat de carrer i de membre unit. Aquest llinatge sorgí del casal on residien, situat prop de l’església de Sant Vicenç de Malla. La família Malla prosperà molt, i arribà a posseir castells i àmplies propietats a Tavertet, Sorerols, Conanglell i Vilagelans.

El puig del Clascar fou, com el de Tona, la seu d’un antic nucli de població de les èpoques ibèrica i romana, i potser anteriors i tot. Una gran creu votiva presideix el punt més alt del planell. Han aparegut grans pedres esculpides amb temes mitològics de datació discutida, bé que es creu que d’època republicana romana; són les peces escultòriques romanes més espectaculars d’aquest sector del país.

Al segle XV es va afegir al terme de Malla una petita quadra, que pertanyia al terme de Taradell i era situada entorn del mas del Ral, a la unió de la riera de Tona amb el Gurri. El 1810 es donà en el seu marc la batalla de Vic i posteriorment fou lloc agregat a la ciutat, tot i que en ser segregat li uniren el 1840 la quadra de Torrellebreta.