i Ignasi Mallol i Casanovas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ignasi Mallol i Casanovas

Ignasi Mallol i Casanovas (1934)
© Família Mallol-Casanovas
pintura pint i pedagogia pedag
Pintor i pedagog.
Tarragona, Tarragonès, 1892 — Bogotà, Colòmbia, 1940

Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí. Se n'anà a París (1911), amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal. Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista. Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts (1916-17), hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí. Dotat per a interpretar el paisatge, s’instal·là a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina. Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres. Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als salons organitzats per aquesta entitat i féu exposicions individuals. Al final dels anys vint donà un tomb a la seva temàtica, i escollí, per pintar, el camp i la costa tarragonins. Obtingué el premi extraordinari a l’Exposició de Primavera del 1929, a Barcelona. Amb Joan Rebull dirigí el Taller-Escola de Tarragona, fundat el 1934 per l’ajuntament amb l’impuls de la conselleria de cultura de la Generalitat i que, malgrat els pocs cursos que pogué funcionar, ha restat com un dels intents més reeixits de l’ensenyament artístic a Catalunya. S'exilià l’any 1939.

Col·laboració: 
JoMCa
Llegir més...