i conquesta de Mallorca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

conquesta de Mallorca

Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290
© Museu d'Art de Catalunya
història hist
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.

Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes. Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà. Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas. La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta.

El 5 de setembre de 1229 un estol format per cent cinquanta-cinc embarcacions partí de Salou, Cambrils i Tarragona: “tota la mar semblava blanca de les veles”, diu la crònica de Jaume I. El rei anava a la galera de Montpeller, amb un gran acompanyament de cavallers. La tempesta dispersà unes quantes naus, però el 6 i el 7 arribaren davant l’illa. Alguns desembarcaren el dia 7, a la Palomera, i altres el 10, a Santa Ponça. Els primers foren el comte Nunó de Rosselló i Ramon de Montcada. El gros de l’estol avançà cap a sa Porrassa. Jaume donà ordre d’avançar cap a Portopí. El 14 les galeres entraren al port. El setge de la ciutat de Mallorca durà tres mesos. El 2 d’octubre hom intentà l’assalt de les muralles, que fracassà. Finalment, el 31 de desembre de 1229, els catalans entraren a la ciutat, malgrat la forta resistència, i els musulmans fugiren a les muntanyes o a Menorca o foren exterminats. L’ocupació i la pacificació de la resta de l’illa s’allargà un parell d’anys. El 1232 fou enllestit el repartiment de l’illa entre els conqueridors.

La conquesta de Mallorca fou molt celebrada a tot Europa, i és commemorada anualment a Palma (festa de la Conquista).

Aquest fet històric és narrat també per unes pintures murals del final del s. XIII, trobades al palau Aguilar de Barcelona i conservades i exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en la col·lecció permanent gòtica. Les pintures, ara sobre tela, són un dels exemples més destacats del primer gòtic o gòtic lineal català, i fan una narració detallada de la conquesta de l’illa, com si fos una crònica pintada.

Col·laboració: 
FSC
Llegir més...