taifa de Mallorca

Taifa independent que comprenia les Illes Balears, constituïda entre el 1076 i el 1078 com a conseqüència de la derrota dels Banū Muǧāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.

El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir. En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana (1114-15) contra les Illes. L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit. Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203. Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per la dinastia dels Banū Ganiya, l’últim dels quals, ‘Abd Allāh ibn Isḥāq ibn Gāniya, la perdé definitivament enfront del califa al-Nāṣir.