i Joan Maluquer de Motes i Nicolau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Maluquer de Motes i Nicolau

J. Maluquer de Motes
© Fototeca.cat
prehistòria prehist i arqueologia arqueol
Prehistoriador i arqueòleg.
Barcelona, Barcelonès, 1915 — Barcelona, Barcelonès, 1988

Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou el darrer dels deixebles directes de Bosch i Gimpera. Treballà en temes de prehistòria catalana entre el 1940 i el 1950, des de la Universitat i el Museu d’Arqueologia de Barcelona: Las culturas hallstáticas en Cataluña, La cueva de Toralla i altres estudis. Fou catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca (1949-59), i durant aquest període es dedicà sobretot a la prehistòria de la Castella septentrional i de Navarra: Carta arqueológica de Salamanca, El poblado de Cerro Berrueco, El poblado hallstático de Cortes de Navarra i d’altres. El 1959 tornà com a catedràtic de la Universitat de Barcelona i hi organitzà l’Institut d’Arqueologia, que dirigí fins el 1985 excepte el període comprès entre el 1977 i el 1983, i fundà i dirigí la revista Pyrenae, assumint la continuïtat de l’escola d’arqueologia de Barcelona, creada per Bosch i Gimpera. Organitzà els symposia de prehistòria peninsular, el primer dels quals fou celebrat a Pamplona el 1959, que representaren una renovació notable de la prehistòria peninsular. El 1986 fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Barcelona. Realitzà nombrosos i importants treballs de camp, entre els quals es destaquen les excavacions dels poblats ibèrics d’Ullastret (Baix Empordà), del Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell) i el palau santuari del segle VI aC de Zalamea de la Serena (Badajoz). Publicà molts treballs sobre prehistòria catalana i hispànica, sobretot des del Neolític fins als ibers, i també visions de conjunt: La Humanidad prehistórica (1968), El proceso histórico de la antigua población peninsular, Tartessos (1970), Historia económica y social de España. La Antigüedad (1973), en col·laboració amb A. Balil, J.M. Blázquez i J. Orlandis, La prehistoria española (1975), Tartessos. La ciudad sin historia (1970 i 1975), i darrerament El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena (1981-83) i, en col·laboració amb M. Picazo i A. Martín, el Corpus vasorum antiquorum. Espagne. Musée Monographique d’Ullastret (1984) i Prehistòria i edat antiga (1987), primer volum de la Història de Catalunya que dirigí Pierre Vilar.

Col·laboració: 
MTa / PGV / MLlC
Llegir més...