Ciutat de funció industrial, es caracteritza per un tradicional predomini de la indústria tèxtil cotonera, indústria afavorida per condicions climàtiques adequades i per fonts d’energia abundoses, gràcies als corrents fluvials que baixen dels Penins i també a l’existència de jaciments de carbó fàcilment explotables. El remodelatge urbà actual fa disminuir la població de la ciutat mateixa, en benefici del creixement de l’aglomeració, i tendeix a formar als voltants dels Penins, i juntament amb Birmingham i Leeds, una conurbació en forma de N. El desenvolupament industrial de Manchester (maquinària elèctrica, indústria aeronàutica, de l’automòbil i agrícola, de la confecció, de plàstics, del paper i elaboració del tabac) ha donat lloc a una funció comercial potenciada pel comerç internacional. Exerceix també certes funcions administratives sobre els nuclis de l’aglomeració. Hi ha universitat i aeroport (Ringway). La ciutat de Manchester estén la seva àrea d’influència molt més enllà dels límits de la conurbació, afavorida per un excel·lent sistema de comunicacions. Conserva la col·legiata i el Chetham's Hospital, ambdós del s XV. Entre els edificis victorians excel·leix la biblioteca John Rylands, d’estil neogòtic. La Corporation Art Gallery guarda importants exemples de pintura prerafaelita. Centre comercial a l’edat mitjana i d’importació de cotó al s XVII, esdevingué la capital de la indústria tèxtil a la darreria del segle següent. El seu desenvolupament sobtat, que depengué exclusivament de la iniciativa privada, en féu el símbol d’una nova era, un exemple notori de les transformacions socials de la Revolució Industrial. La seva ambiciosa burgesia liberal promogué, a mitjan s XIX, moviments polítics i socials (l’Anti-Corn Law League); fou, d’altra banda, escenari de desordres socials, la capital del Chartism, precursor del socialisme britànic, i centre de moviments cooperativistes i sindicals. Després del 1838, que assolí el títol de ciutat, fou capdavantera dins el camp de les reformes socials.