i Mancor | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mancor

Nom oficial deMancor de la Vall
Nom oficial deMancor de la Vall
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer.
Població: 
1.199 h
[2009]
Extensió: 
20 km2

El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt., a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca. El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt., puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró (641 m alt.). Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer. El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE (148 ha) i de l’alzina al NW (140 ha). La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha. Els conreus (720 ha) són gairebé tots de secà; predominen els conreus herbacis (46 ha), les oliveres (188 ha), la vinya (3 ha) i els fruiters de secà (333 ha). El 85% de la terra és explotada directament pels propietaris. La ramaderia comprèn bestiar boví (26 caps), oví (200), cabrum (20) i porquí (177). Fins el 1956, que hom establí una fàbrica de calçat, no hi hagué pràcticament indústria. El 1977 hi havia 7 empreses de calçat amb 59 treballadors. La població assolí el seu màxim el 1930 (1 262 h) per després decréixer fins l’any 1970 (820 h), a partir del qual s’ha anat recuperant. El 1970 la població activa (306 h) representava el 37,2% del total (el 29,4% al sector primari, el 47,4% al secundari i el 23,2% als serveis). La vila (801 h agl i 32 h diss [1981], mancorins; 245 m alt.), en es Raiguer, té el seu origen en una alqueria islàmica i depengué de la vila de Selva (fundada el 1300), administrativament i eclesiàsticament. El santuari de Santa Llucia de Mancor fou, a la pràctica, l’església de Mancor fins que, a la fi del s XVI, fou construïda l’església de Sant Joan, substituïda el 1843 per una nova església (parròquia des del 1913). Mancor es constituí municipi independent de Selva el 1925. El terme comprèn, a més, la caseria de Biniarroi, el llogaret de Massanella i les cases de Biniatzent.

Col·laboració: 
JRe / BBP
Llegir més...