i Nicolau Manent i Maurant | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Nicolau Manent i Maurant

Nicolau Manent i Puig
Música
Nicolau Manent i Puig
Nicolau Manent
© Fototeca.cat
música mús
Músic.
Maó, Menorca, 22 de juny de 1827 — Barcelona, Barcelonès, 11 de maig de 1887

Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B. Andreu. El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres. El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó. Posteriorment (1845) es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume. A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical. Fou autor de nombroses obres religioses (vint-i-cinc misses, quatre Stabat Mater i diferents lletanies), nou simfonies, entre les quals La Euterpense i La Barcelonesa, i l’obra didàctica Método teórico-práctico musical (1850-60?). No obstant això, excel·lí especialment com a autor d’obres de teatre líric i ballet, producció en la qual destaquen dues òperes, Gualterio di Monsonís (1857, estrenada al Liceu) i La vecchia zitella, ballets com El carnaval de Venecia i La contrabandista de rumbo, i sobretot les sarsueles Tres para una (1853), La tapada del retiro (1853), Buen viaje, señor don Simón (1853), La festa del barri (1870), Los estudiants de Cervera (1871), A sort i ventura (1871), El convidado de piedra (1875), Lo cant de La Marsellesa (1877), Lo rellotge del Montseny (1879), De la terra al sol (1879, amb un èxit extraordinari), El gran conquistador (1881), Don Juan Tenorio (1881), La Tuna (1882), etc.

Col·laboració: 
MAV / XCC
Data de revisió: 
2019-04-17
Llegir més...