i Manfred I de Sicília | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manfred I de Sicília

història hist
Rei de Sicília (1258-66).
?, 1232 — Benevent, Campània, 26 de febrer de 1266

Fill legitimat de l’emperador Frederic II (rei Frederic I de Sicília) i de Bianca Lancia. Estudià a París, a Bolonya i a la cort imperial. Per mort del seu pare (1250) esdevingué príncep de Tàrent, comte de Tricarico, de Gravina i de Montescaglioso i regent de Sicília pel seu germà consanguini, el rei Conrad I (Conrad IV, rei de Romans). Després d’uns anys agitats i de la mort d’aquest (1254), havent fet córrer la veu que també era mort el seu fill, Conrad II, es féu coronar a Palerm com a rei de Sicília, el 1258. Intervingué activament en les lluites i les intrigues polítiques italianes. Es casà amb Beatriu de Savoia (1247), de qui tingué Constança, després muller de Pere II de Catalunya-Aragó (1262), i amb Helena Àngel-Comnè (1259), filla del dèspota de l’Epir, de qui tingué Frederic, dit també Manfredí, que morí en captivitat, i Beatriu, alliberada de captiveri per Roger de Lloria, a Nàpols, el 1284. En rivalitat constant amb el papat, Urbà IV investí del regne de Sicília Carles de França, comte d’Anjou, elegit senador de Roma el 1263. Fou derrotat per l’exèrcit angeví, el 1266, a Benevent, i morí en la batalla.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...