i Carles Mani i Roig | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Carles Mani i Roig

Escultura
escultura escult
Escultor.
Tarragona, Tarragonès, 1866 — Barcelona, Barcelonès, 1911

Deixeble del pintor Ermengol Ballvé i dels escultors Josep Janés i Antoni Miró i Roca. Se n'anà aviat a Madrid (~1885), on residí uns quants anys. El curs 1890-91 estudiava a la Llotja barcelonina. Es presentà amb un Retrat a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, el 1894. Aquell any, a Tarragona, conegué Santiago Rusiñol, que l’any següent el protegí a París, on Mani anà, pensionat per l’ajuntament de Tarragona, acompanyat del seu amic el pintor Pere Ferran. Novament a Madrid, el 1896 envià un Cap d’estudi a la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona; es relacionà amb alguns dels membres de la Generació del 98, especialment amb els germans Baroja, i presentà L’instint humà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1899. Establert a Barcelona cap al 1906, presentà la seva obra cabdal, Els degenerats —amb el títol d'Embrutiment—, a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907). En aquella època passà a col·laborar amb Gaudí en les obres escultòriques de la Sagrada Família; per al mateix arquitecte féu el Crucifix de l’oratori de la casa Batlló (1907) i la maqueta de la monumental imatge de la Mare de Déu que havia de coronar la Pedrera i que no s’arribà a fer. Hi ha obres seves al Museu Gaudí de Barcelona i a la casa de la vila de Móra d’Ebre. Artista independent i marginal, conreà un realisme torturat i subjectiu, que el fa veure com un precedent de l’expressionisme del segle XX.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...