Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president (1848). Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara (1849), rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs. Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques.