El 906 fou consagrada una església dedicada a Santa Maria, que fou reedificada i tornada a consagrar, el 1086, pel prevere Gontric; s’hi reuní un grup de preveres, que el 1102 reberen la regla canonical augustiniana de mans del bisbe de Vic, Arnau de Malla. La comunitat, regida per un prior, arribà a tenir set canonges i dos preveres seculars, que tenien cura de les parròquies de manlleu i Vilacetrú. Tingué una filial o pabordia a Puigpardines (plana d’en Bas, Garrotxa). Des de mitjan s. XIV inicià la decadència, que culminà als s. XV i XVI, amb priors comendataris. Fou secularitzada el 1592, i els béns foren adjudicats al convent dominicà de Tremp. L’església fou renovada a mitjan s. XVIII, i novament en 1940-45. Resta una part del claustre romànic i un tram d’arcades gòtiques fetes construir pel prior Marc Antoni Tarafa (1571).