General de l’exèrcit tsarista (1910) i ajudant de camp de Nicolau II (1912), en ésser proclamada la independència de Finlàndia, després dels fets revolucionaris del 1917, dirigí les formacions de guàrdies blancs que s’imposaren als bolxevics finlandesos. Regent del país (1918-19), féu construir la línia Mannerheim a la zona fronterera amb l’URSS de l’istme de Carèlia. Nomenat mariscal de Finlàndia (1933), dirigí la defensa a la guerra d’hivern (1939-40) contra l’URSS. El 1941 tornà a declarar la guerra a l’URSS, al costat d’Alemanya; però el 1944, ja cap de l’estat, signà l’armistici amb l’URSS i declarà la guerra a Alemanya (1945). L’any següent es retirà a Suïssa.