Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler (1933), a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura. A Ideology und Utopia (1936) afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat. Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries. Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps (Diagnosis of Our Time, 1944; Freedom, Power and Democratic Planning, 1950) com el pas d’un tipus social de pensament a un altre, dominat per la planificació.