i col·legiata de Manresa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

col·legiata de Manresa

SinònimSanta Maria de Manresa
Arquitectura religiosa
Bages
SinònimSanta Maria de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església parroquial de Manresa (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.

L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut; el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486. El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34. Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus. Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia. La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig (final del segle XIV). La cripta fou decorada escultòricament per Jaume Pedró (1781). Sofrí un incendi a la fi de la guerra de Successió (1714), i una important devastació el 1936. De les construccions precedents resta una part del temple consagrat el 937, uns claustres i un pòrtic del segle XI i una portalada (segle XII) amb timpà atribuït a Arnau Cadell.

Interior de la col·legiata de Manresa
© Alberto González Rovira
Al servei de la primitiva església de Santa Maria, restaurada vers el 880 i consagrada entre el 937 i el 945, hi hagué una important comunitat canonical segons la regla aquisgranesa. Sofrí les ràtzies sarraïnes entre el 998 i el 1003, i vers el 1020 el bisbe Oliba reconstruí l’església, i reorganitzà també la canònica. El 1098 el bisbe Berenguer Sunifred la convertí en canònica augustiniana i l’encomanà a Bernat, prior de l’Estany, perquè la reformés. Era regida per un abat, titulat més tard prepòsit o paborde, i tenia 12 canonges i dos capellans domers. Formaven part de la dotació canonical set esglésies veïnes (Santa Maria de Juncadella, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Sadurní de Salelles, Sant Salvador de Vallformosa, Santa Susanna, Sant Iscle de Bages i Santa Maria de Viladordis). En 1397-1433 acollí una part de la comunitat de l’Estany, però no s’aconseguí la fusió, per oposició del bisbe de Vic i dels canonges manresans. El 1592 fou convertida en col·legiata secular, que fou suprimida pel concordat del 1851; però el 1884 fou restablerta per Lleó XIII, que atorgà honors de basílica al temple, declarat monument nacional el 1931.

Col·laboració: 
JoMG / APl
Llegir més...