Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i desemboca al Parc de l'Agulla de Manresa. Rega unes 1.500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des al segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge. Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres barceloní Guillem Catà, la construcció es paralitzà el 1341 per oposició del bisbe de Vic Galzeran Sacosta, que tenia la senyoria de Sallent (el 1340 foren excomunicats els consellers de Manresa, i el 1341 fou posada en entredit la ciutat). Les obres foren represes el 1345, amb motiu de l’adveniment del nou bisbe Miquel de Ricomà i, segons la tradició, l’aparició d’una misteriosa llum, fet que hom commemora en la festa de la Llum. Foren acabades el 1383. En arribar a Sant Iscle, al terme de Manresa, a l’indret de l’Agulla, es divideix en dos canals, que reguen, respectivament, la part alta i la part baixa del terme. Des del 1985 hom organitza la Transèquia, cursa popular celebrada al mes de febrer que segueix l'itinerari del canal en diverses modalitats i que té una gran afluència de participants.
Aqüeducte de la sèquia de Manresa (Bages)
© C.I.C - Moià