El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique, senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara. A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna. La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis (Amusco, Paredes de Nava, etc.), però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional de Castella la Vella (Aguilar de Campoo i Castañeda) i fins i tot al País Basc i al primitiu regne de Navarra (Treviño, Nájera). De la branca primogènita sortiren grans dignitaris, que monopolitzaren un quant temps el càrrec d'adelantado major del regne de Castella. Foren la segona família d’aquest regne en nombre de senyories. Estroncada la descendència masculina de la branca primogènita, la família continuà amb les branques laterals de Castañeda-Aguilar de Campoo, que foren successivament comtes de Castañeda i marquesos d’Aguilar de Campoo. Els membres de la branca col·lateral foren comtes de Treviño i ducs de Nájera. L’última branca d’aquesta família ostentà el títol de comte de Paredes de Nava.