El manual
Conegut també amb el nom de Dietari de l’antic consell barceloní, el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839. S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 (28 volums): del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums (1390-1667) dins la Col·lecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la continuà entre el 1965 i el 1975 l’Institut Municipal d’Història de l’Ajuntament de Barcelona. S’inicià sota la direcció de F. Carreras i Candi i F. Schwarz, i en el segon període, sota la de P. Voltes i Bou, quan es publicà amb portades i introduccions en castellà.
La primera notícia anotada en el Dietari correspon al 12 de juliol de 1390, dia en què el llibre del Consell exposava el motiu de redactar un “Manual”: la necessitat de redreçar els comptes i corregir la mala administració de les finances. Amb aquell objectiu s’encarregava a l’escrivà del racional que anotés tot allò que generava una despesa per a les arques del municipi: notícia de noves activitats, anades i vingudes de persones enviades en nom de la ciutat, coses començades de nou o acabades, “novells ardits” (el primer redactor utilitzà el terme ardit com a sinònim de notícia), etc. A partir del 1441 se substituí el nom de Manual pel de Llibre de Jornades i ja al s. XVI pel de Dietari. Abolit el Consell de Cent, les anotacions es continuaren fent, amb algunes interrupcions, fins el 1839. De fet, el Dietari és un registre diari de totes les notícies i activitats referides al govern de la ciutat i a llurs atribucions. Tot i que inicialment se subratllava la relació que poguessin tenir els esdeveniments anotats amb la generació de despeses, hi sobresurt sovint el vessant més estrictament de cerimonial, amb força detall, tingués o no repercussions de caràcter econòmic. D’altra banda, es fan paleses les diferències de tractament de la informació entre un escrivà i un altre, en la selecció dels fets, en l’extensió concedida a la notícia, en la cura en el mateix registre. El mateix Consell de Cent proposà un redreç, el 1632, a conseqüència d’una mala gestió del Dietari, segons el qual el conseller en cap l’havia de revisar quinzenalment i signar-lo. Paral·lelament i de forma més extensa que al Dietari, la mateixa escrivania del racional redactava el Llibre de les solemnitats de Barcelona, on s’anotaven només les diverses celebracions. Durant l’època moderna, particularment al s. XVII, s’accentuaren els fets de cerimonial i de protocol amb la clara intenció de posar en relleu la institució. Per contra, en algun dels volums del Dietari d’aquell període no es recolliren fets fonamentals que succeïren a la ciutat, com, per exemple, els ocorreguts al voltant de l’acabament de la guerra de Successió.
Inicialment, s’edità només el text amb un índex final alfabètic i analític. A partir del volum desè s’hi inclogueren notes i un apèndix amb documents relacionats amb les notícies enregistrades, i alhora s’hi incorporaren els gravats de dibuixos o portades de textos impresos que també formaven part del manuscrit original. Des del volum onzè l’índex és de noms de persona i de lloc. Cal fer notar l’existència d’un buit en el Dietari entre el 1620 i el 1625.
L’ús historiogràfic de l’obra ha estat molt important, especialment en els estudis sobre la institució municipal, però també en els treballs sobre els aspectes socials, econòmics i de vida quotidiana de la ciutat de Barcelona. En qualsevol cas, la consulta del Dietari ha hagut de ser complementada amb altres fons documentals més exhaustius, com el Registre de Deliberacions del Consell de Cent (vegeu, entre d’altres, l’obra de J. Carrera i Pujal Historia Política y Económica de Cataluña, 1946).
Lectures
- DURAN I SANPERE, A.; SANABRE, J. (ed.): Llibre de les solemnitats de Barcelona, Barcelona 1930.
- Manual de novells ardits, “Documents i Estudis”, 1, Barcelona 1920, p. 9-41.