El sector septentrional forma part de la plana al·luvial del Xúquer. El territori no conreat (un 25% del total) és ocupat en gran part per matollar. L’agricultura, gairebé tota de regadiu, llevat d’uns bancals de garrofers i oliveres, s’estén a les vores del riu d’Albaida i a la plana al·luvial i aprofita l’aigua de la séquia comuna de l’Énova i també de pous; és dedicada en bona part a tarongerars, i la resta a arrossars, hortalisses i blat de moro. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura (magatzems de taronges). El poble (2 529 h agl [2006]; maniuelencs o maniuelers ; 47 m alt.) és a la dreta del riu d’Albaida, al peu d’un turó, i forma conurbació amb els antics pobles de l'Abat, Faldeta i la Torreta de Manuel (que li foren units el 1836 per a formar un sol municipi), i amb el poble de l’Énova, amb el qual comparteix una estació del ferrocarril de València a Xàtiva. L’església parroquial de Sant Gil, barroca, és obra de la fi del s. XVII. Lloc de moriscs (66 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva, restà despoblat després de l’expulsió i li fou atorgada una nova carta de població el 1611. Fou centre de la baronia de Manuel. Depengué eclesiàsticament de l’Énova fins el 1535. Al sector de l’esquerra del riu d’Albaida hi ha unes salines (sal d’Epsom), que foren explotades des del 1782 per ordre de Carles III ( les Salines). El municipi comprèn, a més, el despoblat de Roseta.
El campanar de Manuel
© Fototeca.cat