Era nebot d’Alfons X el Savi i es lliurà a les lletres, a les armes i a la política. Prengué part en el setge d’Algesires i contragué matrimoni amb Constança d’Aragó, filla de Jaume II. Participà en les revoltes nobiliàries que es produïren durant la minoritat d’Alfons XI (1327-37). Com a escriptor, donà un impuls decisiu a la prosa castellana i es preocupà per l’estil i per la transmissió de la seva obra, que es destaca amb el Libro del cavallero et del escudero (molt influït per Ramon Llull), el Libro de caza, el Libro de los estados i, sobretot, el Libro de los enxiemplos del Conde Lucanor et de Patronio, un conjunt de cinquanta-un apòlegs, recreacions d’altres contes de diverses col·leccions (Sendebar, Calila e Dimna, Disciplina clericalis, etc), amb una clara intenció didàctica.