Iniciada per Aldo Manuzio, fou continuada pels Torresani (1515-29), i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio (Venècia 1512 — Roma 1574), que se separà dels Torresani el 1540. Excel·lent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics (especialment de Ciceró), la seva versió llatina de Demòstenes (1554), una col·lecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums (1560). Impressor de l’Accademia della Fama (1558-61), fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana (1561). El seu germà Antonio Manuzio (mort el 1559), expulsat de Venècia, fou llibreter i impressor a Bolonya (1556-57). El primogènit de Paolo, Aldo Manuzio (Venècia 1547 — Roma 1597), dit el Jove, romangué a Venècia i continuà la impremta paterna. Dedicat a l’ensenyament després del 1574, publicà el seu Epitome orthographiae (1575) i el seu comentari a l'Ars poetica d’Horaci, i el 1587 ocupà una càtedra a la Universitat de Pisa, a petició de Francesco de’ Mèdici. Sixt V el cridà a Roma (1588), i Climent VIII li encarregà (1590) la direcció de la impremta vaticana. Casat amb una filla de Bernardo Giunta, els seus descendents abandonaren la tradició familiar.