i Aldo Manuzio | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Aldo Manuzio

Sobrenom amb el qual era conegutel Vell
Filosofia    Disseny i arts gràfiques    Edició
Sobrenom amb el qual era conegutel Vell
filosofia filos i arts gràfiques gràf
Humanista, editor i impressor italià.
Bassiano, Velletri, 1449 — Venècia, 6 de febrer de 1515

Estudià humanitats a Roma, amb Gaspare da Verona i Domizio Calderini, i grec a Ferrara, on fou alumne de Battista Guarino. Durant la guerra amb Venècia anà a residir a Mirandola, a casa del seu amic Giovanni Pico i fou preceptor dels prínceps de Carpi (1483), un dels quals, Alberto Pio, finançà la impremta establerta per Aldo a Venècia, que el 1493 produí el primer volum. Casat el 1505 amb Maria Torresano, des del 1508 associà el nom del seu sogre al seu peu d’impremta. Romangué a Venècia fins a la mort, tret d’una breu estada (1510-11) a Màntua i a Ferrara, durant la guerra contra la lliga de Cambrai. Excel·lent hel·lenista, aplegà un estol de col·laboradors en l’anomenada Academia Aldina , i ell mateix s’ocupà de les edicions de clàssics grecollatins —Teòcrit, Museu, Hesíode (1495), l' Òrganon aristotèlic (1495-98), Virgili, Juvenal, Marcial, Ciceró, Lucà, Ovidi, Catul, etc—. Com a editor publicà texts d’un gran rigor filològic, notables alhora per la perfecció tipogràfica, tant en quart com en petit vuitè. L’importantíssim llegat aldí a la tradició tipogràfica occidental a través del seu punxonista, el bolonyès Francesco Griffo, pot concretar-se en quatre punts: l’abandonament dels tipus gòtics a favor de la

Marca de l’impressor Aldo Manuzio

littera antiqua ; la creació d’un alfabet rodó que esdevingué clàssic fins a la creació del roman du roi Louis XIV , en dues versions, la del De Aetna , de P.Bembo (1495), potser la millor, i la de la Hypnerotomachia Poliphili, de F.Colonna (1499); la creació dels tipus cursius (8-10° d’inclinació) —usats per primera vegada en la composició íntegra d’un llibre en el Virgili del 1501—, que Aldo Manuzio entenia com una alternativa dels rodons; i el disseny clàssic dels tipus grecs, que, malgrat els defectes (exuberància de lligadures i abreviatures, cursivització excessiva), establiren una tradició que no fou abandonada fins al s. XX.

Col·laboració: 
JMP
Llegir més...