Fou ministre de cultura popular del 1949 al 1965. L’obra més coneguda és L’eclipsi, composta en tres volums: Desil·lusions, Dubtes i Persecucions, que giren entorn dels problemes plantejats per la revolució a la societat xinesa, des d’una perspectiva revolucionària. Altres novel·les: Roses salvatges (1929), L’arc de sant Martí (1930), Mitjanit (1933) i Relacions poligonals (1936). Durant molts anys fou director de la revista Zhongguo Wenxue (‘literatura xinesa’), publicada també en anglès i francès.
Perdé tots els seus càrrecs amb la Revolució Cultural, però, rehabilitat el 1977, fou nomenat membre de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials i president de la Unió dels Escriptors.