i Joan Anton Maragall i Noble | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Anton Maragall i Noble

Economia    Història    Política
ciències polítiques polít, comerç i mercat merc, art art i història hist
Polític i marxant d’art.
Barcelona, 1902 — Barcelona, 14 d’octubre de 1993

Fill de Joan Maragall. Estudià dret i filosofia i lletres. Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista. Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga. Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes. Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia (1938) i directiu de diverses entitats. President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi (1968) i de Bones Lletres (1971), corresponent de l’Academia de San Fernando (1972), patró del Museo del Prado i membre de la Junta de Museus de Barcelona, formà part del consell privat de Joan de Borbó. Col·laborà en diversos diari i publicà una Història de la Sala Parés (1975). En crear-se el club Catalònia, grup polític hereu de l’ideari de la Lliga, en fou president (1975).

Col·laboració: 
AMS / FFV
Llegir més...