Fou soldat en la Guerra Gran, i es distingí, durant la guerra contra Napoleó, en l’assalt al castell de Jaca (1813). Romangué en l’exèrcit, i portà una vida dissoluta, fins que, el 1817, desertà i s’endugué la caixa del regiment. Per por o per penediment, acabà refugiant-se en la Trapa de Santa Susanna, d’on, el 1821, suprimit el monestir, passà a Poblet, amb la resta de la comunitat. Incitat pels absolutistes de la comarca, per l’abril del 1822 es posà al capdavant d’una partida reunida a l’Espluga de Francolí.
Les seves qualitats de guerriller i també la teatralitat de les seves accions el convertiren en el guerriller català més famós. Hi contribuí la conquesta de la Seu d’Urgell, que havia de permetre la instal·lació de la regència reialista. Després de l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, El Trapense es convertí, a Navarra, en el braç armat de la facció més ultraista del reialisme, cosa que el portà a topar amb el comte d’Espagnac, representant de la regència de Madrid. Finalment, fou obligat a anar a Madrid, d’on, amb una escolta, teòricament d’honor però realment de vigilància, fou portat, pel febrer del 1824, a la Trapa de Santa Susanna, on morí.