Format a l’Escolania de Montserrat, ingressà al monestir (1596). Amplià els coneixements musicals al monestir de San Martín, de Madrid. El 1611 fou nomenat organista del convent de les Descalzas Reales de Madrid, càrrec que ocupà segurament fins l’any 1625, que fou nomenat mestre de l’escolania montserratina. Fou un mestre extraordinari, que formà compositors destacats, com Joan Cererols, fins el 1641, que fou elegit president del monestir de Montserrat, càrrec que ocupà uns quants mesos.
L’incendi de l’esmentat monestir el 1811 causà la desaparició de gran part de la seva obra, que s’ha conegut, ultra les lloances del seu valor artístic consignades en documents de l’època, gràcies a còpies localitzades a Montserrat, Barcelona, Segòvia i València. Tot i la migradesa quantitativa del seu llegat, les obres conservades —totes, corresponents a l’àmbit de la música litúrgica en llatí— palesen el retrat d’un compositor molt versat en la policoralitat barroca del seu temps. Se’n conserva només una Missa de difunts, a vuit veus, un O vos omnes, a quatre veus, i alguns villancicos.