De família noble, estudià amb A.Lotti. La seva obra mestra és l' Estro poetico-armonico , col·lecció de cinquanta salms. També deixà concerts per a cinc instruments (1708), sonates per a clavecí, per a flauta i baix continu (1712), etc, i oratoris, misses i cançons madrigalesques i àries per a cambra. El 1720 publicà una sàtira sobre la vida musical de la seva època: Il teatro alla moda . El seu germà, Alessandro Marcello (Venècia ~1684 — ~1750), fou violinista —deixeble de Tartini—, i deixà música instrumental i religiosa.