i Joan March i Ordinas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan March i Ordinas

economia econ
Financer.
Santa Margalida, 4 d’octubre de 1880 — Madrid, 10 de març de 1962

Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala. Des de molt jove despuntà en el món dels negocis. Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa (comprà una gran extensió de terres, i després les parcel·là i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40.000 escriptures), i tot seguit en el negoci del tabac (a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc).

Tanmateix, fou durant els anys de la Primera Guerra Mundial que es convertí en una de les personalitats més prepotents de Mallorca. L’afer de la constitució de la Companyia Transmediterrània (1916) i posteriorment l’absorció de la companyia La Isleña (1917), així com la creació d’una moderna fàbrica d’adobs químics a Portopí (iniciada el 1913, però en ple funcionament a partir d’aquesta data), li reportà una violenta oposició del caciquisme polític imperant a l’illa.

Començà, així, a partir del 1918, la seva intervenció en la vida política, i aconseguí de presentar-se com un capitalista modern en lluita contra unes estructures econòmiques fossilitzades. Constituí graciosament una casa del poble i afavorí el domini dels socialistes dins el moviment obrer, i alhora, des del partit liberal, promogué un ampli reagrupament de forces polítiques (amb certs sectors conservadors i el suport de republicans i socialistes) contra mauristes i weyleristes.

L’enfrontament de verguistes i antiverguistes —March fou conegut popularment com En Verga — assolí la màxima violència durant les eleccions del 1922, que March guanyà. Des del 1921 disposà del diari El Día , que finançà. El 1926 aparegué la Banca March SA , motivada per les necessitats de les seves empreses, que exigien un instrument propi de crèdit. Candidat a les eleccions a corts republicanes del 1931, encapçalant la coalició de dretes, fou inclòs en la discussió de la comissió de responsabilitats d’aquelles corts i fou empresonat, a Alcalá de Henares (juny del 1932), d’on finalment pogué evadir-se (novembre del 1933).

Després de guanyar en les eleccions del setembre del 1933 per al Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, amb un triomf facilitat per l’enfrontament dels radicals i la resta de les forces republicanes, vencé també en les eleccions a Corts del novembre del 1933 i del febrer del 1936. Després prestà suport financer a l’aixecament militar del general Franco contra la Segona República, suport que mantingué al llarg de la Guerra Civil Espanyola.

Instaurat el franquisme, augmentà encara més la seva influència com un dels principals poders fàctics del règim. Dues dècades després de la seva mort, se succeïren els estudis i els documents que testimoniaven el seu paper central com a intermediari dels serveis secrets britànics per a evitar que Espanya s’aliés amb les potències de l’Eix i es declarés neutral en la Segona Guerra Mundial (1940). Aquest objectiu fou assolit mitjançant suborns a alts comandaments de la cúpula militar franquista que March vehiculà.

Entre altres grans empreses, el 1951 constituí les Forces Elèctriques de Catalunya SA , eixida, en part, de la fallida de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited . El 1934 Manuel D.Benavides publicà una biografia de Joan March amb el títol d' El último pirata del Mediterráneo . El 1955 creà la Fundació Joan March , amb un capital inicial de 400 milions de pessetes, que foren elevats a 2 000 posteriorment; el 1972 el seu patrimoni s’elevava a 5 000 milions de pessetes. Composta d’un patronat i un consell de patronat, promou la investigació científica i les relacions culturals entre Espanya i els altres estats i afavoreix institucions socials i benèfiques. Concedeix anualment ajuts d’investigació, beques d’estudi i pensions de literatura i belles arts.

El 1934 Manuel D. Benavides publicà una biografia de Joan March amb el títol d’ El último pirata del Mediterráneo , però calgué esperar a ulteriors estudis i publicacions sobre el significat de la seva figura, entre els quals cal esmentar les biografies de Pere Ferrer, J oan March. L’home més misteriós del món (2009), i Mercedes Cabrera, Juan March (1880-1962) (2011).

Col·laboració: 
LlPe / PGa
Llegir més...