i Georges Marchais | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Georges Marchais

ciències polítiques polít i història hist
Polític francès.
La Hoguette, Normandia, 7 de juny de 1920 — París, 16 de novembre de 1997

Metal·lúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya. El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972. Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan (1979). Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional. Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984. Reticent davant les mesures de liberalització de M.Gorbačov a l’URSS, no pogué evitar la davallada electoral del seu partit des de la segona meitat dels anys vuitanta, i el 1994 n'abandonà la direcció. Fou membre del Parlament Europeu del 1979 al 1989. Publicà Les communistes et les paysans (1972), La politique du Parti Communiste Français (1974), Réponses (1977) i Démocratie (1990).

Llegir més...