i Santiago Marco i Urrútia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Santiago Marco i Urrútia

decoració dec
Decorador.
Tarragona, Tarragonès, 1885 — Barcelona, Barcelonès, 1949

Format a Llotja, s’inicià en l’art dels vidriers amb Agustí Rigalt. En una estada a Mèxic, treballà amb el vidrier nord-americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés. En haver retornat (1902), ingressà a l’estudi del moblista Francesc Vidal. Independitzat cap al 1920, treballà per a la millor clientela barcelonina. Fou president del FAD —llevat d’algun lapse— del 1922 al 1949. Capdavanter en les manifestacions col·lectives a l’estranger (exposició Arts Déco, a París, 1925; VI Triennale de Milà, 1936), participà també a la Internacional del Moble de Barcelona (1923), a la dels Artistes Reunits (1929) i als Salons de decoradors catalans del 1936 i de 1941-42. Com a membre del patronat, donà forma a l’Escola Massana (1928). Fou distingit amb la legió d’honor (1932). Presidí la Federació Catalana de Cinema Amateur (1933-36). Dirigí (1928-35) treballs d’agençament de l’Arxiu de la Ciutat i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de la residència presidencial de la Generalitat, del Parlament de Catalunya i del Tribunal de Cassació, entre d’altres. Publicà Per la bellesa de la llar humil (1923) i Per la humanització del moble.

Col·laboració: 
JoMa
Llegir més...