Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, col·laborà amb M.Horkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris. Amb l’arribada del nazisme (1933) emigrà a Ginebra i a Nova York (1934). Professor a les universitats de Colúmbia (1952), Harvard (1953) i Brandeis (1954) i, des del 1965, a la de Califòrnia. La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat. La seva oposició a l’ordre establert en féu, a la segona meitat dels anys seixanta, capdavanter dels moviments universitaris d’esquerra. De les seves obres cal esmentar Hegels Ontologie (‘L’ontologia de Hegel’, 1932), Reason and Revolution (1941), Eros and Civilisation (1955, traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1968), One Dimensional Man (‘L’home unidimensional’, 1964, traducció catalana de Manuel Carbonell, 1968), Kultur und Gesellschaft (‘Cultura i societat’, 1965), Ideen zu einer kritischen Theorie der Gesellschaft (‘Idees per a una teoria crítica de la societat’, 1969) i Die Permanenz der Kunst (‘La permanència de l’art’, 1978). Altres obres seves han estat traduïdes al català per Ulisses Moulines ( La fi de la utopia , 1969; Psicoanàlisi i política , 1969), Jordi Monés ( Filosofia i política , 1971) i Ricard Torrents ( Per una nova definició de la cultura , 1971).
Herbert Marcuse
© Fototeca.cat
Filòsof alemany, naturalitzat nord-americà.