i Leopoldo Marechal | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Leopoldo Marechal

literatura lit i poètica poètica
Poeta i novel·lista argentí.
Buenos Aires, 11 de juny de 1900 — Buenos Aires, 26 de juny de 1970

Fou un dels membres del moviment ultraista i ocupà càrrecs governamentals amb el president Perón. La seva poesia evolucionà des de l’ultramodernisme de fons romàntic de Los aguiluchos (1922) i Días como flechas (1926) vers el to depurat i personal que encetà amb Laberinto de amor (1936) i que continuà amb Cinco poemas australes (1937), Sonetos a Sofía y otros poemas, que obtingué el premi de la Comisión Nacional de Cultura del seu país el 1940 i El viaje de la primavera (1945). Publicà també narrativa: Adán Buenosayres (1948), El banquete de Severo Arcángelo (1965), Heptamerón (1966) i Megáfono o la guerra (1970).

Llegir més...