i Frederic Marès i Deulovol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Frederic Marès i Deulovol

Frederic Mares i Deulovol
© Fototeca.cat
escultura escult, història hist, museologia museol i pedagogia pedag
Escultor, erudit, col·leccionista i pedagog.
Portbou, Alt Empordà, 1893 — Barcelona, 16 d’agost de 1991

Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau. Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brussel·les. En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller. Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol.

També té obres a l’Amèrica del Sud. Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929. Entre els monuments que efectuà, dins un característic classicisme, cal destacar el de Francesc Layret (1936), el de Soler i Rovirosa (1930) i l’estàtua dita de la Victòria (1932-40), que el 1939, en entrar Franco a Barcelona substituí el monument A la República , obra de Josep Viladomat, i que fou retirada l’any 2011.

Són també destacables les escultures, grups i relleus de Montjuïc i de la plaça de Catalunya. El 1946 féu la restauració de les tombes reials de monestir de Poblet . Professor a Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1914 i catedràtic de l’ Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, dirigí ambdues escoles entre el 1946 i el 1964. President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1960, de l’ Acadèmia del Far de Sant Cristòfol i de l’Institut d’Estudis Empordanesos, fou acadèmic numerari de San Fernando i corresponent de moltes altres societats. Obtingué nombroses medalles (medalla d’or de la Generalitat el 1986) i honors.

El 1946 fundà amb les seves col·leccions particulars el Museu Frederic Marès de Barcelona. Aquesta denominació fou suggerida per un grup d’acadèmics encapçalat per Eugeni d’Ors. La seva obra museística es completa amb moltes altres donacions, algunes de les quals constitueixen la base de nous museus (Museu del Llibre, a la Biblioteca de Catalunya; Museu d’Escultura i de Pintura, a Montblanc; Museu de la Punta, a Arenys de Mar). Publicà una monografia sobre les tombes reials de Poblet (1952), Dos siglos de enseñanza artística en el Principado (1964), El mundo fascinante del coleccionismo y de las antigüedades (1977), Informes sobre monumentos catalanes (1984) i Port de la Selva. Notas históricas (1972), entre altres llibres i opuscles. En el seu testament llegà al Museu Marès un total de 32.000 peces, entre escultures, pintures, retaules i objectes sentimentals.

Col·laboració: 
FFV / JBrC
Llegir més...