i Ramon Margalef i López | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Margalef i López

Ramon Margalef i López
© Fototeca.cat
ecologia ecol
Ecòleg.
Barcelona, 16 de maig de 1919 — Barcelona, 23 de maig de 2004

Es llicencià (1949) i es doctorà (1952) en ciències naturals. Investigador a l’Institut de Biologia Aplicada (1946-51), fou membre de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (1951), que dirigí en 1966-67, al qual donà un impuls considerable i un prestigi internacional. Fou catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona (1967-85), i posteriorment professor emèrit, primera càtedra d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol. Els seus camps d’estudi foren l’ecologia, la biologia marina i la limnologia, en els quals aplicà la teoria de la informació per a quantificar l’organització dels ecosistemes. Formulà també models matemàtics per a analitzar la dinàmica d’una població, féu aportacions en l’estudi del plàncton d’aigua dolça i marina, en el de la productivitat dels ecosistemes, i en la resposta dels ecosistemes a les pertorbacions. Estudià també aspectes pràctics com els d’eutrofització dels pantans i la productivitat i la pol·lució de les aigües. D’entre les seves publicacions cal destacar Los organismos indicadores en limnología (1955), Comunidades naturales (1962), Estuarios (1967), Perspectives in Ecological Theory (1968), Ecología (1974), Ecología marina (1967), de la qual fou el col·laborador principal, La biosfera entre la termodinámica y el juego (1980), Limnologia (1982), Teoría de los sistemas ecológicos (1991) i Our Biosphere (1997). Fou distingit amb nombrosos reconeixements acadèmics i amb els premis Hunstman de ciències de la mar (1980), el Ramón y Cajal per la investigació científica (1984), la medalla Naumann-Thienemann de la Societat Internacional de Limnologia (1989), el premi Fundació Catalana per a la Recerca (1990), el premi Humboldt (1990), el sant Francesc d’Assís de medi ambient (1993) i el premi en ecologia marina de l’Institut Internacional d’Ecologia (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), la medalla d’or del CSIC (2000) i la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya (2003). Fou membre corresponent de les acadèmies de Madrid, Sevilla, de l’Institut d’Estudis Catalans, on ingressà el 1978 a la secció de ciències, i de la US National Academy of Sciences (1985), entre altres societats científiques; doctor honoris causa per les universitats d’Aix-Marseille (França) i Laval (Québec). El 1991 el parlament europeu el designa titular del comitè científic de l’Agència Europea del Medi Ambient, organisme en vigor des del 1994. El 2005 la Generalitat de Catalunya creà el premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals.

Col·laboració: 
PCA / R
Llegir més...