i Margalef | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Margalef

SinònimMargalef de Montsant
SinònimMargalef de Montsant
Plaça de Sant Miquel i font de Sant Salvador, a Margalef
© Fototeca.cat
Municipi del Priorat.
Població: 
117 h
[2009]
Extensió: 
35 km2

Situació i presentació

Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca. Limita amb Ulldemolins (NE), la Morera de Montsant (SE), Cabassers (S), la Bisbal de Falset i Flix (W), aquest últim terme de la Ribera d’Ebre, i amb els de Bellaguarda (NW) i Juncosa (N), de les Garrigues.

En forma l’eix el riu de Montsant, que travessa el territori de NE a SW formant un congost estret i abrupte (continuació de l’iniciat a Ulldemolins) entre els vessants meridionals de serra de la Llena (que assoleixen 791 m a l’extrem NE damunt el coll de la Creueta, 707 m al puig de la Boronada, 659 m al Racó de les Espadelles, 696 m a la punta de les Moles, al NW, 658 m al turó de les Ganyes) i els septentrionals del massís de Montsant, a la carena de la seva Serra Major (1.063 m a la Cogulla), que forma el límit meridional del terme, i en petites alineacions perpendiculars o contraforts com la serra del Sarrí (1.050 m al Molló Alt), límit oriental, o la serra del Tossal Gros. De la serra de la Llena davallen vers la riba dreta del riu de Montsant diversos barrancs, com els del Racó del Vernet, de les Ganyes (amb el de la Boronada) i de les Joveres (o Lloberes), mentre que de la serra de Montsant davallen vers la riba esquerra altres barrancs com el de Sant Salvador, de la Coma Negra, de la Coma Closa o de la Taverna. Abunden les fonts i també les balmes i les coves.

El pantà de Margalef sobre el riu de Montsant fou projectat el 1984 i la seva construcció s’inicià el 1990. Es tracta d’una presa de gravetat, amb capacitat per a 2,8 hm3, la qual possibilita el rec de les terres dels termes de Cabassers, la Bisbal de Falset i del mateix Margalef.

El poble de Margalef és l’únic nucli de població agrupada del municipi. Per l’extrem septentrional del terme, vorejant la comarca de les Garrigues, passa l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, de la qual surt una carretera a l’altura del coll del Grau en direcció S que passa per Margalef i continua vers la Bisbal de Falset i Cabassers.

La població i l'economia

Les primeres dades de població (margalefans) es remunten al moment que el poble tenia 10 focs el 1378 (en anteriors censos els seus focs es comptavilitzaven amb els del comtat de Prades i de la senyoria del bisbe de Tortosa), de nou 10 el 1497, 11 el 1515 i 11 també el 1553.

Al segle XVIII consta amb 38 h el 1718 i 174 h, ja amb parròquia, el 1787. Va créixer considerablement en les primeres dècades de la segona meitat del segle XIX, i el 1887 assolí la seva màxima fita demogràfica amb 641 h. A partir d’aquest moment, i coincidint amb l’arribada de la fil·loxera, la població començà a davallar. El 1900 el total era de 591 h que, amb tot, vint anys després solament s’havien reduït a 554 h; el 1940 encara tenia 514 h. L’autèntica minva demogràfica es produí durant els anys de la dècada del 1950. El 1960 la població censada era justament la meitat de la del 1920. Durant els últims anys del segle la població continuà minvant; el 1970 foren registrats 245 h, i cinc anys després tan sols foren empadronats 207 h. El 1981 foren censats 167 h i deu anys després 148 h, el 2001 tenia 133 h i 125 h el 2005, el que fa pensar en una possible tendència a l’estancament, potenciada per un acusat procés d’envelliment i d’emigració.

Al segle XVIII ja era important el conreu de l’olivera, però també tenia nom l’aiguardent, que es destil·lava aromatitzat amb matafaluga. A mitjan segle XIX tenia nombroses arnes, que produïen molta cera i mel, es criaven ramats de llana i cabres i hi havia en funcionament tres molins de farina, un d’oli i una fàbrica d’aiguardent. El molí d’oli era cooperatiu amb dues premses de lliura i es mantingué actiu fins el 1952.

El caràcter abrupte fa que bona part del terme resti inculte i ocupat per garriga, bosc i roquissars. El principals conreus són l’olivera i l’ametller. La construcció del pantà de Margalef ha permès potenciar els conreus de regadiu, concentrats en petites explotacions de fruita dolça, especialment presseguers, esteses en clapes a l’entorn del riu de Montsant. La Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària, fundada l’any 1952, elabora i comercialitza l’oli del terme. Les iniciatives turístiques estan dirigides especialment al turisme rural, amb la possibilitat de realitzar activitats com l’escalada.

El poble de Margalef

El poble de Margalef (378 m d’altitud) és situat a la dreta del riu de Montsant, arredossat al cingle, que configura una de les dues bandes del carrer de les Covetes, el més interessant del poble. El fet de trobar-se en un lloc tancat i estret de la vall del riu provoca que sovint es vegin roques que emergeixen del sòl dels carrers, i ha inspirat la corranda popular que diu “Margalef en un forat”. Al poble hi ha alguna casa modernista i altres amb dovelles, però l’edificació més notable és l’església de Sant Miquel, arrapada a la roca, neoclàssica del segle XVIII, amb tres naus. Té cor i campanar incorporat a l’estructura de l’edifici. Cremada el 1936, es veuen encara algunes restes de les primitives pintures murals. Sota l’església, a la zona dita del Perxe, amb una llarga porxada, hi ha les cases que la tradició assenyala com les més antigues del poble (Ca Calbet és del 1570).

La festa major se celebra el 6 d’agost en honor a sant Salvador. El 25 d’abril, Sant Marc, també és festa i el 29 de setembre se celebra la festa de Sant Miquel, en la qual es fan diferents actes de caire religiós i aplecs sardanístics, a més d’altres actes festius.

Altres indrets del terme

Dins una enorme espluga al vessant septentrional de la serra de Montsant hi ha l’ermita de Sant Salvador de Margalef, construïda al segle XVI. És un edifici refet després de l’incendi del 1936, amb una nau i cor. Al costat té la casa de l’ermità, arruïnada, i una font. El seu eentorn ha estat arranjat com a àrea d’esplai.

Pel terme hi ha nombroses coves i avencs, entre els quals es destaquen els cinc avencs de l’Aurefí, de gran fondària, i la cova de la Taverna, de grans dimensions i amb tolls d’aigua.

En diferents balmes, dites coves per la gent del país, utilitzades en temps moderns com a cabanes o corrals, tancades amb parets de tàpia, s’han trobat tallers de sílex. Entre les més importants hi ha l’abric o cova del Filador o del Vilar, anomenada així perquè al segle XIX hi havia un filador de seda. A l’interior i a l’entorn s’han trobat moltes restes de sílex, que converteixen el jaciment en un dels més rellevants del Paleolític superior de Catalunya, ja que ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític en les seves fàcies fins al Neolític inicial. Cal mencionar també la cova dels Colls, la Solejada, la del Roger, la del Mas de n'Arquers, la de la Terra i la de l’Olla, en totes les quals la major part del sílex es troba a flor de terra. Pel terme s’han trobat, a més, puntes de fletxa de bronze.

La història

El lloc de Margalef fou ocupat possiblement després de la caiguda de Siurana. Fou repoblat pel cavaller Ramon Sabater i els seus, d’acord amb Arbert de Castellvell; el petit nucli de població que formaren no degué acabar d’arrelar, i per aquest motiu, i perquè s’impulsés amb més empenta el repoblament, el 17 d’abril de 1200 el rei Pere I donà a Gombau de Santaoliva, bisbe de Tortosa, i a la seva església, el lloc de Margalef, amb el seu terme i pertinences, per repoblar-lo en lliure alou, tal i com l’havien rebut Ramon Sabater i els seus primers pobladors. Aleshores el lloc fou incorporat a la baronia episcopal de Cabassers. El 1413 Francesc d’Erill, partidari de Jaume d’Urgell, féu retirar fins a Torregrossa les tropes fidels a Ferran I. El 1431 la Generalitat, a proposta del bisbe de Tortosa, senyor del lloc, donà facilitats als paraires per anar a dur la llana a “”amolinar (...) tenyir e aparellar” a Margalef. El bisbe es comprometia a convertir en molí draper el molí fariner dit de la Cova de n'Espills i a construir-ne un altre, a la vora del riu de Montsant, fent-se càrrec de totes les despeses. La Generalitat autoritzava tothom del Principat a anar-hi i es comprometia a tenir allí mateix un funcionari per a cobrar els drets de la bolla i del segell. El projecte devia reeixir, ja que el 1463 Joan II ordenava al batlle del lloc que perseguís Ramon Vilau, que fonia bolla falsa. El 23 d’abril de 1810, vora el poble, el general Suchet infligí una important derrota a O'Donnell.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...