Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes. A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge. El 1485 entrà al servei de Ferran II. Prengué part en la guerra de Granada (1490-91). Fou algutzir de la inquisició a Saragossa (1490). Es casà (1488) amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I. Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica (1493), com a cap d’una de les caravel·les i comandant militar de l’expedició. Quan arribaren a l’Hispaniola (territori actual de la República Dominicana i Haití), Colom el nomenà, el mateix 1494, governador del Cibao, a la Isabela (República Dominicana) i també governador del fortí de Santo Tomás, al mateix país. Gelòs del poder de Colom i molest pel tracte que, segons ells, Colom donava als hidalgos , retornà a Espanya (novembre de 1494). Informà sobre el mal govern existent a la Hispaniola, origen del desprestigi de Colom i de la seva família. Li fou concedida una pensió i es retirà, probablement, a les seves possessions del Castell d’Empordà.
Pere de Margarit
© Fototeca.cat
Cavaller.