Antoni Marí i Muñoz

(Eivissa, 20 de setembre de 1944)

Poeta i assagista.

Vida i obra

Interessat per l’estètica, ha investigat les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX. En castellà ha publicat El entusiasmo y la quietud (1979), estudi i antologia del Romanticisme alemany.

Com a poeta es donà a conèixer amb un recull escrit en col·laboració amb F. Parcerisas, Variacions sobre un tema romàntic: “Ombra i llum” (1978), i amb El preludi (1979), reflexió estètica i filosòfica d’imatgeria sensual i sovint conceptual. El primer llibre de poemes ha estat El preludi (1979). La seva trajectòria poètica es consolidà amb Un viatge d’hivern (1989), a la qual seguiren El desert (premi Cavall Verd 1998), Poemes (2000), Tríptic des Jondal (2003) i Han vingut uns amics (2010). A Tríptic des Jondal  mostra el procés i la unitat d’aquests vint anys d’una poesia que assoleix un alt nivell de reflexió conceptual i vivència interior.

Es també autor de narrativa. La memòria personal i la novel·la d’idees centren els títols publicats. En el primer cas amb les narracions El vas de plata (1991, premi Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or de narrativa 1992), records d’adolescència, i Entspringen (2000), novel·la d’iniciació, i, en el segon, amb El camí de Vincennes (1995, premi Prudenci Bertrana 1995 i premi Crítica Serra d’Or 1996), que narra l’encontre entre Jean-Jacques Rousseau i Denis Diderot mentre aquest és a la presó. El debat entre els dos filòsofs és a la cruïlla i obre el pensament modern. Pel que fa a l’assaig destaca L’home de geni (1984, premi Crítica Serra d’Or), La voluntat expressiva (1988, premi Crítica Serra d’Or), Formes de l’individualisme (1994) i La vida dels sentits (2004), obra que proposa un viatge per la geografia artística de la tradició europea.

Per la seva obra ha estat mereixedor de diversos premis, entre els quals, diverses vegades, el Serra d’Or. Fou professor de teoria de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra.

Bibliografia

  • Ballester, J. (1995): “Antoni Marí. Formes de l’individualisme”. Sd’O, 423.
  • Cònsul, I. (1988): “Antoni Marí, la voluntat expressiva. Assaigs per a una poètica”. Catalan Writing, 2.
  • Trías, E. (1984)): “Pròleg”, dins Marí, Antoni: L’home del geni. Barcelona, Edicions 62.