i Maria I de Montpeller | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maria I de Montpeller

història hist
Senyora de Montpeller (1205-13) i reina de Catalunya-Aragó.
?, aprox. 1182 — Roma, 1213

Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’Eudòxia Comnè. Fou casada (1194) amb el vescomte Barral I de Marsella i, mort aquest, amb el comte Bernat IV de Comenge (1197), de qui tingué dues filles. Maltractada pel marit, es refugià prop del seu pare vers el 1200, fins que el papa Innocenci III obligà Bernat a tornar-la a rebre. Mort el seu pare (1202), el seu matrimoni fou declarat nul, i el 1204 es casà amb Pere I de Catalunya-Aragó; ambdós aprovaren els costums de Montpeller, que feren redactar, per tal de fixar-ne el contingut. El seu germà consanguini Guillem IX li disputà la senyoria, i Pere I l’obligà a cedir-la-hi, el 1205. Aquest inicià, el 1206, la demanda de divorci, però, a desgrat d’això, el 1208 Maria tingué d’ell, al casal dels Tornamira de Montpeller, un fill, que fou Jaume I. Sembla que féu un primer testament el 1209 i un segon el 1211, pel qual deixava Montpeller al fill i el substituïa, per al cas de mort, per les filles i en el qual només s’anomenava senyora de Montpeller. El 1213 Pere I donà al seu rival Guillem la senyoria de Montpeller en feu, però pocs dies abans el papa havia dictat sentència denegatòria del divorci i havia declarat que la senyoria pertanyia a Maria, que per aquest motiu es traslladà a Roma, on morí, després de fer un darrer testament, en termes anàlegs a l’anterior, i posà els fills sota la protecció del papa. Fou enterrada a la basílica de Sant Pere de Roma, i hi fou tinguda en opinió de santa miraclera.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...