Maria I de Sicília

(Catània, Sicília, 1362 — Lentini, Sicília, 1401)

Reina de Sicília (1377-1401).

Única filla de Frederic III i de Constança d’Aragó i neta per part de mare de Pere III de Catalunya-Aragó, succeí el seu pare, bé que el govern fou exercit pel seu tutor i vicari general de l’illa, Artal d’Alagó, al qual s’uniren aviat tres vicaris més. El projectat matrimoni de Maria amb el duc Joan Galeàs I de Milà, negociat secretament pel tutor el 1378, provocà una crisi i el rapte de la reina per Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta, del partit català, que la lliurà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere el 1380, les quals la custodiaren, primer a Sicília i després a Sardenya (1382), fins que fou portada a Catalunya, el 1384. Fracassat el projecte de casar-la amb l’infant Joan, per la tenaç oposició d’aquest, el rei Pere la destinà al seu net Martí, fill de l’infant Martí. El tracte es clogué el 1386, però el matrimoni no s’efectuà, a causa de la poca edat del nuvi, fins el 1392, poc abans de la partença de l’estol reunit per l’infant Martí per reinstaurar la nora i el fill a Sicília (1392). Tingué només un fill, Pere, mort petit (1400), per la qual cosa deixà hereu del regne el seu marit.