Fou iniciat per Charles Deering, en comprar, el 1910, l’antic hospital de la vila amb la intenció de convertir-lo en residència museu. Dirigí les obres Miquel Utrillo, que en féu un dels exemples més complets d’arquitectura noucentista. El 1921, per desavinences amb Utrillo, Deering s’emporta les col·leccions d’art del museu.
El 1932 Joaquim Folch i Torres llogà als descendents de Deering el Palau de Maricel per tal de convertir-lo en una ampliació del Cau Ferrat, El i expandir-ne les col·leccions artístiques. El 1933 instal·là la Col·lecció de forja de la Junta de Museus, com a complement a la col·lecció de Santiago Rusiñol del Cau Ferrat. Hom hi afegí també una gran part d’obres del Museu de Reproduccions i peces com La processó de Sant Bartomeu, de Felip Masó; La recol·lecció de la malvasia, de Joaquim de Miró, o En Malavida i En Tirano de Santiago Rusiñol, moltes procedents de la Junta de Museus. També donà cabuda a la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges, iniciada el 1911 amb l’adquisició del quadre de Joaquim Sunyer Maternitat (1908), i a la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig i Raventós, donada a la vila (1936). El 1952 l’Ajuntament de Sitges comprà als hereus de Charles Deering el Palau de Maricel, i el 1968 la Diputació n’assumí la plena gestió, juntament amb el Cau Ferrat. El 1969 s'hi instal·là la col·lecció del Dr. Jesús Pérez Rosales, a les dependències del sector de mar del palau, al qual hom donà el nom de Museo de Maricel de mar.
La resta de dependències es tancaren el 1970, i les col·leccions restaren arraconades i en unes condicions de conservació deficients fins el 1995, que se’n féu càrrec el Consorci del Patrimoni de Sitges. Des d’aleshores forma un conjunt museístic integrat que té el centre en el Museu del Cau Ferrat, amb el qual Maricel és unit per l’edifici de Can Rocamora, adquirit per Deering el 1915 i, el 1970, per la Diputació, i on Ramon Casas sojornà temporades i hi pintà alguns frescos. En 2010-14 el conjunt fou sotmès a una rehabilitació en profunditat.