i la Marina Baixa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Marina Baixa

la Marina, Sinònimla Marina Meridional
la Marina, Sinònimla Marina Meridional

Comarca litoral del País Valencià, a la regió d’Alacant, denominada també Marina Meridional.
Població: 
191.388 h
[2009]
Extensió: 
579 km2

Cap de comarca, la Vila Joiosa. És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada (a la Marina Alta) a la Vila Joiosa. S'inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia (1.128 m) i la del Carrascar de Parcent (973 m). El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana (1.558 m) i Puigcampana (1.406 m), des dels peus dels quals un raiguer o glacis va davallant fins a les platges. Aquest paisatge és travessat pels petits rius d’Algar i Guadalest i de la Vila o de Sella, els quals, en precipitar-se dels relleus propers a la mar, han contribuït a l’escultura del rocam, amb congosts característics (barranc Salat del Mascarat). El litoral és fet d’una alternança d’aspres penya-segats, com les penyes de l’Arabí, anomenada serra Gelada, bloc d’orientació subbètica, inclinat cap a terra i afectat de nombroses falles fresques, de cara a la mar, on l’espadat ateny 300 i 400 m. Les amples recalades d’Altea, amb platges dilatades, com les de Benidorm, afronten amb els pintorescs accidents com l’illa de Benidorm. Una vegetació natural que respon a les aliances Rosmarino-Ericion i

la Marina Baixa La serra d’Aitana
© Fototeca.cat
Oleo-Ceratonion confereix al paisatge tons pàl·lids o glaucs, a causa de llur adaptació xerofítica; només la presència de les quenopodiàces i dels pinars introdueixen matisos rogencs o verdosos. La superfície forestal de la comarca ultrapassa les 20.100 ha. El clima és típicament mediterrani amb accentuació de la insolació i la secada. La temperatura mitjana anual és de 16,5°C a Benissa i de 19,3°C a Benidorm; hom pot atribuir a la franja litoral una mitjana de 18°C; vers l’interior l’altitud fa abaixar les temperatures (17,4°C a Callosa d’En Sarrià), fins a atènyer només 9°C a Aitana, a 1.497 m alt. Els estius són molt càlids, amb mitjanes de 27°C al mes d’agost (27,7°C a Benidorm), i els hiverns són suaus, amb mitjanes entre 9 i 12°C al gener (9,9°C a Callosa d’En Sarrià i 12,4°C a Benidorm). Les precipitacions són escasses, especialment a la faixa litoral, on no solen superar els 300 mm anuals, mentre que a l’interior poden ultrapassar els 1.000 mm, com en el cas d’Aitana, on són importants la neu i les glaçades. Aquest condicionament climàtic d’insolació prolongada i paisatgístic de franja litoral o sorrenca és avaluat com a “bé turístic” bàsic, al qual és arrelada la fabulosa transformació dels darrers temps. Malgrat que els vestigis de poblament es remunten a la cultura del bronze, els nuclis d’importància són posteriors. Sembla que els grans espais intermedis no foren ocupats fins a l’època islàmica, com testifica l’abundosa toponímia aràbiga. Alqueries i ràfols es constituïren en centres d’explotació de la terra. Amb la conquesta catalana, la zona adopta una estructura de territori “ocupat”, de tal forma que els principals centres de la comarca, Altea, Polop, la Vila Joiosa, etc., són els nuclis cristians d’un rerepaís mudèjar, amb la finalitat confessa d’establir i funcionar com a centres de domini i control dels habitants moriscs. Aquesta funció és encara més forta a les ciutats enclavades a la costa, que tenien la missió d’impermeabilitzar-la enfront d’incursions marítimes.

Vista aèria de la Vila Joiosa, cap de comarca de la Marina Baixa
© Arxiu Fototeca.cat
Al començament del s. XV, les valls de Guadalest, el Castell i els ravals de Finestrat i Relleu sumaven una població de moriscs de més de 4.000 ànimes, repartida en una trentena de nuclis. Aquesta població musulmana, amb un creixement vegetatiu extraordinari, es multiplicà molt, fins a arribar a més de 10.000 habitants a la primeria del s. XVII. L’expulsió del 1609 implicà una desertització demogràfica, de la qual la comarca no es reféu fins al cap d’un segle i mig, puix que les mesures repobladores (arribada de mallorquins i altres) no feren sinó pal·liar la gran crisi. L’any 1786 la comarca assolí prop de 36.000 h, 10.000 dels quals eren actius (el 84% del sector primari i un 10% del sector terciari). A la segona meitat del s. XVIII hi haguè un estancament, a causa d’epidèmies i de males collites, amb un redreçament final de 46.000 habitants, el 1795. L’apogeu continuà fins a la segona meitat del s. XIX, en què s’agreujaren les epidèmies, les males collites i l’emigració. Gràcies a una forta natalitat, el 1900 la comarca s’acostava als 54.000 h; però l’emigració i els descens de la natalitat la situaren, el 1950, en 47.000. El fenomen migratori africà, començat entorn del 1840 i només interromput momentàniament a la fi del s. XIX, a causa de la matança d’espanyols a Orà, prengué més força a partir del 1910, quan la fil·loxera comportà la desaparició del moscatell. La revolució turística motivà fortes immigracions i va fer passar la població a 106.632 h (amb un increment de més de 60.000 h des del 1960). Aquest fenomen turístic ha provocà una zonificació demogràfica, amb una banda litoral de forts increments vegetatius i migratoris —Benidorm passà de 5.260 h el 1960 a 12.124 el 1970, a 33.842 el 1986 i a 42.022 el 1991—, una banda intermèdia d’una certa activitat agrària i industrial —Callosa d’En Sarrià, Polop, etc.— i una zona muntanyenca, decadent. El procés de concentració de la població es reforçà amb el temps, i els nuclis concentrats agrupaven, el 1991, més de 83.000 h (el 1971, n'eren 57.152). Però els que van de 3.000 a 10.000 h atenyien el 25% del total.El 1998 la població era de 122.523 h i el 2003 era de 154.939 h (267,7 h/km2), xifra que representà un augment de 46.442 h en el període 1991-2003. Els nuclis més poblats eren Benidorm (64.267 h) i Vila Joiosa (26.433 h). Per edats, el 14,4% de la població tenia (2001) menys de 15 anys, el 67,7% era població adulta i el 17,9% sobrepassava els 65 anys. El sector de serveis, amb el 72,6% d’ocupació, és el més important de la comarca, seguit de la construcció (13,3). Molt menys importants són els sectors industrial (7,4% d’ocupació) i agrícola (6,7 %). Als municipis interiors, la població dedicada a l’agricultura és molt més important, com a Confrides, Bolulla i Relleu, encara que també ha minvat molt el seu pes. En canvi, certs municipis de la zona costanera han desenvolupat molt més el sector secundari i, sobretot, el terciari; Benidorm té el 85,4% de la seva població ocupada en aquest sector (sens dubte, la influència del turisme), Altea el 66%, la Vila Joiosa el 66%. El desplaçament de mà d’obra vers el litoral va acompanyat de la immigració murciana, andalusa i manxega.

la Marina Baixa El port pesquer d’Altea
© Fototeca.cat
L’agricultura continua essent una activitat important. Predomina la petita explotació (menys de 5 ha) sobre les mitjanes i grans.El 1999 hi havia 6.567 ha de terres conreades. Els cultius més importants eren els fruiters (7.353 ha) i les oliveres (1 659 ha). El conreu de secà més difós és el d’ametllers. També es destaca el conreu del garrofer (Finestrat, la Nucia) i l’olivera (Tàrbena, Confrides). Dins el regadiu, cal assenyalar l’augment modern del conreu dels cítrics a la comarca, sobretot a la Vila Joiosa, on supera l’extensió dedicada a ametllers, Callosa d’En Sarrià i Altea. Dins la ramaderia, l’aviram i, a molta distància, l’oví i el cabrum representen les principals especialitzacions. L’any 1999 es comptabilitzaren 48 caps de bestiar boví, 2.720 d’oví, 1 990 de cabrú, 134 de porcí i 34.800 caps d’aviram. La pesca, indústria tradicional, el 1970 encara conservava 1 084 pescadors, als quals caldria afegir uns quants centenars de treballadors dedicats a la construcció i a la reparació de barques en petites drassanes. Les de pesca ultrapassen les 100 unitats i les més de 4.000 TRB. Com a ports importants es destaquen els de la Vila Joiosa i d’Altea. El primer disposava de 48 vaixells i 2.481 TRB, mentre que el segon en tenia 35 amb 1.320 TRB (1990). Els homes embarcats entre els dos ports arribaven als 436 aquell mateix any. Al sector secundari hi ha diverses indústries destacades, com la manufactura de fils i xarxes per a la pesca, provinent de l’època que la Marina portava la iniciativa a gairebé totes les almadraves de la Mediterrània. A la Vila Joiosa hi ha fàbriques de xocolata. En conjunt, el 1994 hi havia 288 establiments industrials, especialment de fusta (44) i mobles (18), alimentació (51) i arts gràfiques (22). Els ports que abans tenien només transcendència pescadora (Altea, la Vila Joiosa) han passat a tenir una importància esportiva, juntament amb els que ja la tenien (Benidorm); les comunicacions, ultra el modest ferrocarril de la Marina (Alacant-Dénia), graviten sobre la carretera de València a Alacant per la costa i els seus brancs de penetració. L’autopista de la Mediterrània travessa la comarca. L’elevada renda per capita de la comarca no desmenteix el contrast entre la riquesa i l’aldarull turístic litoral i l’estancament econòmic de la zona interior. Les estructures bàsiques de la comarca se centren als mercats comarcals de les dues principals ciutats, Benidorm i la Vila Joiosa, i en altres de menor importància com els d’Altea i Callosa d’En Sarrià. Des de mitjan s. XIX l’estiueig atragué nombroses famílies castellanes i autòctones a Benidorm, autèntic centre turístic de les comarques meridionals del País Valencià i que reuneix més d’el 80% de l’oferta hotelera de les comarques meridionals valencianes. El turisme estranger es desenvolupà a partir del 1956. Sobre un llarg enfilall de platges (20 km), i posteriorment fins i tot als sectors espadats, han aparegut uns 160 establiments hotelers (més de 33.000 places) i una gran quantitat d’apartaments i xalets i 17 càmpings (8.212 places), que constitueixen el més dens i més sòlid spot turístic del País Valencià. Aquests allotjaments assoleixen un alt grau d’ocupació els mesos d’estiu, amb turisme britànic, francès, alemany, escandinau, etc., però es ressenten d’una forta estacionalitat, amb baixes molt acusades de novembre a maig. Malgrat tot, nombroses urbanitzacions són ocupades per una població estable estrangera, particularment jubilats i gent gran, que han fixat la seva residència permanent a les ciutats turístiques de la comarca.

La història

De la prehistòria a la romanització

El poblament prehistòric és poc documentat, per manca d’excavacions suficients; hi ha indicis de la cultura de bronze valencià. Són més abundants les restes de poblats ibèrics: es destaquen els del tossal de la Cala de Benidorm i d’Altea la Vella. En el procés de romanització es destaca la Vila Joiosa, que, segons l’epigrafia, arribà a esdevenir un nucli urbà amb categoria de municipium, del qual hom ignora el nom romà. La resta del poblament fou dispers, amb vil·les d’economia agrícola i alguna amb indústria de conserva de peix, de les instal·lacions de la qual resten vestigis al lloc dit el Bany de la Reina.

De l’Edat Mitjana ençà

La capitalitat de la Vila Joiosa li prové de l’origen romà i de l’emplaçament, d’un gran valor estratègic i comercial. Fou emmurallada, i al s. XV, en ésser incorporada a la corona, esdevingué un dels caps de pont del poder reial en la zona, predominantment morisca i senyorial, entre el Xúquer i Alacant. En la divisió corregimental del 1707 la comarca fou dividida entre els corregiments o les governacions de Dénia i d’Alcoi (al qual pertanyia la Vila Joiosa). La Vila entrà al s. XIX amb prop de 5.000 h, i l’agricultura, la pesca i el comerç li donaren una puixança econòmica que consolidà el seu paper històric de capital de la Marina. Benidorm, en el futur, pot amenaçar el seu lloc de preeminència comarcal i fer-se capdavanter de la Costa Blanca. La divisió en partits judicials del 1834 dividí la comarca entre els de la Vila Joiosa i de Callosa d’En Sarrià (el qual comprenia, també, algun sector marginal del Comtat i de la Marina Alta). Actualment el partit de Callosa ha estat suprimit i s’ha creat el de Benidorm.

Col·laboració: 
VMR / JVBM
Llegir més...