D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia (es distingí a Marengo) i d’Egipte. Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa (1808). Ascendit a mariscal (1809), succeí Masséna a Portugal (1811), però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles (1812). El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó. La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia.