Fill de Joan Marot, ocupà el càrrec de secretari de Francesc I que el seu pare tenia. Víctima dels conflictes religiosos de la seva època, s’hagué d’exiliar a Itàlia, on traduí els Salms . Deslligat parcialment del retoricisme anterior, anà vers l’humanisme, però no abandonà del tot la tradició literària medieval: Épigrammes, Épîtres, Élégies, Chansons . Introduí a França el sonet italià.