Fill de Galceran Marquet. El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris. El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània. Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però l’hi retornà el mateix any, a causa del caràcter vitalici de la concessió de Joan I. La pugna per aquest càrrec entre ambdós rivals provocà lluites de bàndols a Barcelona entre Marquets i Palous (1397-1400), que provocaren l’empresonament de Galceran i la intervenció del rei Martí, per tal de posar pau.